El passat 12 de desembre de  2011, dins el marc dels cursos d’alfabetització digital realitzats des de la XarxaBit de telecentres de les Illes Balears, vaig dur a terme a Esporles un curs sobre Internet i Seguretat. La idea era donar a conèixer inicialment de forma molt introductòria Internet, amb una breu història i alguns dels seus principals usos, per a centrar-nos després en els perills i riscos que pot presentar la Xarxa. Durant l’explicació un dels suggeriments que vaig fer als assistents era que cerquessin el seu nom i llinatges a Internet, per a què esbrinessin què deia aquesta d’ells. Esperava que la informació que els assistents trobessin sobre ells mateixos fos mínima i en tot cas molt neutra. Però no va ser aquest el cas, i de fet alguns dels assistents es sobtaren una mica bastant amb allò que la Xarxa deia o emmagatzemava d’ells.

I al teu cas, saps què conta Internet de tu?

A continuació algunes les qüestions de les quals potser par-li.

L’exercici que es proposa és molt senzill, connectar-se a Internet i cercar el nostre nom i llinatges a un cercador qualsevol, Google, Yahoo, Bing o d’altra. La finalitat és esbrinar què es diu a Internet de nosaltres. Per a ser una pràctica tan senzilla, encara es fa poc i moltes vegades quan es realitza dóna sorpreses inesperades.

Què heu trobat fent la cerca? Potser alguna multa o infracció? Un comentari negatiu sobre l’empresa? O potser una fotografia o vídeo no massa favorable?

Sigui el que sigui, són fets com aquests així com la memòria quasi perfecta d’Internet els que darrerament han generat el debat sobre la necessitat d’un “dret a l’oblit” a la Xarxa, és a dir, tenir dret a que Internet oblidi algunes coses de nosaltres. És raonable aquesta petició?

Sobre aquest tema parlarem més pròximament, a entre d’altres, la propera monografia sobre la Xarxa i Seguretat, titulada “Internet: un castell sense portes ni finestres?”

Bona cerca!